Aquest any serà molt especial per a nosaltres: el 29 de juny CHA compleix els seus primers 20 anys. Ja ens hem fet grans i som mereixedors d’assumir nous reptes.

Aviat un lloc web “especial 20è. aniversari” ens ajudarà a repassar i posar al dia la nostra petita història. Entretant, aquest article del president de CHA, Bizén Fuster, escrit durant la celebració del 15è. aniversari, ens servirà per obrir boca.

CONSTRUINT EL FUTUR

Por Bizén Fuster, President Nacional de CHA

Gairebé fa quinze anys, des del nostre primer cartell electoral, animàvem als aragonesos a sembrar el futur. Ara, des de la talaia de la nostra VI Assemblea Nacional, ens preparem per encarar el futur. Quinze anys ocupats en el futur, construint-lo en definitiva. I, no obstant això, encara no hem abastat el futur que van somniar per a l'Aragó, però cada vegada temin millors eines per donar-li forma i el nostre missatge arriba i cala cada vegada millor a amplis sectors de la ciutadania aragonesa. Quinze anys mereixen fer una breu parada al camí, mirar el punt de partida gairebé oblidat, brindar amb els companys i seguir endavant. Per això, n'hem volgut que aquesta data no passés desapercebuda. Aquesta reflexió és una petita aportació commemorativa, però mai de la vida nostàlgica. Neix des del passat, però per refermar-nos en el nostre compromís de futur amb el nostre país.

 No sorgim per generació espontània quan vam irrompre a les Corts d'Aragó fa sis anys o al Congrés l'any passat. Dúiem molts anys a la bretxa, s'hi ha hagut de treballar molt per arribar fins aquí, i encara ens resta molt de tirada per recórrer. Per això volíem recordar aquest procés, perquè quins s'han incorporat en aquest projecte als últims anys tenen el dret de saber els obstacles que hagueren d'esquivar-se a les primeres etapes. Hi ha una història, la dels temps durs, quan ens desgastàvem intentant treure el cap a un escenari on els papers ja se'ls havien menjat les organitzacions creades a la transició; una història d'escassetat de mitjans, quan vam aprendre a multiplicar-nos i a aguditzar les nostres idees al màxim, perquè sabíem que la nostra causa no ens permetia que, sent pobres, deixéssim de ser llestos; una història de créixer a poc a poc i de defensar moltes propostes en solitari, però amb la convicció que el temps ens n'anava a donar la raó.

D'aquells temps ens ha quedat el sentit auster de la vida política, que exemplifiquem aplicant el sou històric als nostres càrrecs polítics, així com la manera d'administrar amb cura els mitjans dels que disposem. Del record dels inicis, en resta el reconeixement als que s'entregaren en a aquest projecte i també als que ens donaren suport quan no era fàcil fer-lo. I ens resta, sobre tot, el projecte: les causes que ens conduírem a fundar CHA continuen intactes, per això els nostres objectius fundacionals romanen vigents.    No negarem que Aragó ha canviat en aquests anys, encara que no tant com nosaltres haguéssim volgut.

Els grans reptes continuen esperant resposta, les grans infraestructures segueixen a l'espera de les consignacions pressupostàries,... però algunes coses sí que han canviat, encara que sigui només una mica i això ha d'animar-nos per veure el futur amb esperança, encara que sigui sense renunciar a un fort esperit crític. Esperança, perquè, al menys en una part, la gent de CHA ha contribuït a aquests canvis. Per això, estem convençuts que als propers anys els canvis seran més grans i que el creixement polític, social i també electoral de CHA contribuirà a afavorir-los , més aviat que tard.

 O no s'ha recuperat en aquesta dècada i mitja alguna cosa de l'autoestima necessària per defensar allò que és propi? És clar que els aragonesos dels vuitanta hi eren immersos al desencís fruit de la transició, desil·lusionats per la frenada autonòmica, sobre tot, passius... Ara 400.000 aragonesos han estat capaços d'inundar els carrers i la Plaça del Pilar per defensar l'Ebre, i anaren a Madrid de forma multitudinària. Ara aquella Terol oblidada ha despertat i, amb diferents mobilitzacions i amb una vaga general de 24 hores, ha copejat en les consciències de tots posant les reivindicacions dels territoris de l'interior a l'agenda política. I no oblidem que també el Pirineu, la muntanya, va realitzar una vaga sense precedents per expressar el seu retop contra els grans envasaments. Tal esperit reivindicatiu, superior al de les manifestacions autonomistes de 1992 i 1993, suposa un creixement de la consciència col·lectiva. També l'auge electoral del nostre partit forma part d'aquest procés i amb tota seguretat és tant causa com efecte.
 
 D'aquesta autoestima participa la creixent recuperació de les nostres senyes d'identitat, entre les que els passos cada vegada més fermes cap al reconeixement de la realitat trilingüe d'Aragó i la normalització lingüística són no només la part més visible de l'iceberg. També està canviat l'organització territorial aragonesa, en una transformació que ningú fa molt poc podia pensar, a pesar de les lleis aprovades por unanimitat: per fi hi ha comarques constituïdes que començaran a assumir competències. Avui es pot dir amb satisfacció que la comarcalització és ja un procés imparable.

 
I podem dir amb orgull que sense el nostre impuls no s'hagués desbloquejat el procés de transferències des de les diputacions provincials que ha de culminar en el seu buidat competencial. Els propers anys seran apassionats en aquest sentit: assistim a tota una revolució territorial, a la qual CHA té moltes coses a dir.

Últimament des de les institucions públiques aragoneses es posen sobre la taula projectes que requereixen el consens, buscant l'acord als assumptes que per a l'Aragó són "qüestions d'estat", i sense dubte les iniciatives de CHA han tingut que veure en allò (dissenyar un model de finançament autonòmic beneficiós per a la nostra singularitat territorial, posar en marxa un pla integral de política demogràfica, aprofitar el pas de l'AVE per respondre a les necessitats de comunicació i urbanístiques de Saragossa i el seu entorn, impulsar una política àudio-visual pròpia, oferir alternatives des de l'interès públic per a la ubicació de l'Exposició universal,...). Tant de bo no trigarem molt en veure els fruits d'aquestes i altres propostes.

La nostra petita història
 
Si recordem nostres primers quinze anys, no estarà de més traçar encara que no només fos una pinzellada, com a un cop d'ull a molt companys que han fet moltes coses, grans o petites, però absolutament imprescindibles durant tots aquests anys: des dels malsons d'uns per fer tirar endavant el local "Purnas", que va ser el primer patrimoni del partit i que ens permeté afrontar amb un cert marge els primers envits electorals, fins als esforços d'altres persones en aquests dies per trobar una nova seu nacional més ampla i sense barreres arquitectòniques; des de les primeres notes de premsa més aviat artesanals repartides a ma d'una a una fins a la inmediatesa del fax i ara del correu electrònic; des del primer "Aragón libre", completat amb retalls de premsa, fins a l'actual edició amb colors o la pàgina web que ens posa a la Xarxa a l'abast del món mundial; des d'aquell camp cuatribarrat de blat i roselles que els vianants no aconseguien identificar amb un cartell electoral fins a la imatge d'un grup de persones que formaven les nostres sigles que, des de les tanques pre-electorals, convidava a afegir-se a la "C" del projecte CHA; des del centenar d'assistents al primer míting al Parc d'Atraccions fins els 8.000 que van omplir la Plaça de Toros per empentar Labordeta al Congrés, perquè Aragó tingués veu pròpia; des d'aquella fotocopiadora de segona mà que, perquè aguantés, s'havia de ventallar, fins a l'arribada de les noves tecnologies; des de la vella seu nacional de Juan Pablo Bonet, que se'ns quedà "cutre" gairebé sense adonar-nos, fins a la seu actual, que se'ns està quedant petita, però a la que deurem continuar un temps més;... Moltes petites històries, moltes cares, moltes petites batalles, alguns èxits, pocs fracassos i a més no definitius, als que ben segur que acabarem vencent abans o després.

Bertolt Brecht es preguntava si les pàgines inoblidables de la història només eren fruit dels grans personatges, si Juli Cèsar no dugé amb ell ni tant sols un cuiner a la conquesta de la Gàl·lia. Que ningú caigui a la temptació de creure que la història la fan líders carismàtics o reis o guerrers. La història es va fent per tothom. També la història d'Aragó i la petita història de Chunta Aragonesista es va fent per tothom.

A uns ens ha tocat donar la cara en un o altre moment, prendre la iniciativa a determinades circumstancies, assumir feines de direcció a nivell nacional o comarcal, inclús encapçalar candidatures electorals i pujar a les tribunes de les institucions per posar veu a aquest projecte.
Però darrere hi ha molta gent. Cada vegada n'hi ha de més, per cert. Els que van dedicar el seu temps i el seu diner als difícils començaments, els que han recorregut les comarques durant quinze anys, els que han enganxat cartells, els que han participat als debats, els que han aportat els seus suggeriments, els que han elaborat documents,... ells i elles són el partit.

 Però també ho són, d'alguna manera, els electors, els 75.000 ciutadans i ciutadanes que han escollit a la vegada la papereta de CHA, que ens han entregat l'enorme responsabilitat de representar-los a les institucions i donant-nos l'oportunitat històrica de posar en marxa les nostres propostes, de convertir en realitat les nostres idees.
Uns i altres són responsables del que CHA ha arribat a ser avui i del que podrem arribar a ser dins d'altres quinze anys. La història, doncs, ens correspon escriure-la entre tots y estic segur que qui llegeixi aquestes línies sabrà trobar el seu lloc.


Aragó, 29 de juny de 2001, en el quinzè aniversari de CHA.